EL CAMP DE PUÇOL TAMBÉ EXISTIX

Immersos en plena crisi econòmica, bo serà fer un poc de memòria. Fa unes dècades les explotacions agràries del terme municipal de Puçol donaven faena directa o indirecta a moltes famílies. Puçol té un terme ric en varietat d’ecosistemes: marjal, secà i horta, que feien possible que no hi haguera com en altres poblacions el monocultiu de la taronja, ací es conreaven pererars, albercoquers, melonars, hortalisses i verdures en general que permetien que durant tot l’any hi haguera treball al camp.
En un moment determinat, però, raons de mercat diuen (jo ho dubte, pense que té més a veure amb l’avarícia, el blangueig de diners i l’especulació), començà un declivi del sector que féu que per una qüestió de rendibilitat s’anaren abandonant les explotacions. De colp i volta apareix el boom immobiliari, que també diuen alguns que per raons de mercat està en declivi i que en el nostre país ha fet més greu encara la crisi econòmica mundial. Jo crec que les causes també són l’avarícia i l’especulació.
Els diversos equips de govern de l’Ajuntament de Puçol han tingut una visió bastant mediocre i seguidista de tota aquesta evolució que no ens ha portat a bon port. Han fet el que han fet tots: crear polígons industrials que no han acabat de generar riquesa, donar cobertura a les constructores i als especuladors immobiliaris que han omplit el nostre municipi d’habitatges buits i cars, i tindre una Regidoria d’Agricultura que no ha servit més que per a justificar algunes subvencions, fer alguns cursets i assistir a l’enterrament del sector.
Des de la Regidoria d’Agricultura hauria d’haver-se impulsat un projecte per a fer possible la reconversió del sector. Puçol, exceptuant un període molt curt de temps, ha tingut els darrers trenta anys equips de govern progressistes i alguns dels partits membres d’aquests equips s’han declarat obertament ecologistes, però en realitat s’han acabat comportant com si no ho foren. Podrien haver fet possible la reconversió oferint un projecte d’agricultura ecològica que té el seu mercat i que a més no contamina ni el nostre aire ni les nostres aigües subterrànies, però no van fer, van preferir sumar-se en un grau o altre a la gran orgia que fou la bombolla immobiliària. podrien haver creat una bossa de propietaris disposats a cedir per un període de temps la seua explotació i una altra de gent disposada a treballar-la, podrien haver fet tantes coses. (Punyeta! la política és l'art de fer possible l'impossible)

La situació ara és molt greu. La gent que té terres només somnia que algú els les comprarà per a fer noves vivendes o un camp de golf, mentrestant el terme s’ompli de camps que pareixen selves o sabanes, abocadors de deixalles o simplement els han botat foc i resten els esquelets dels arbres com a testimonis d’un gran fracàs, i, és clar, millor no parlem de les llistes d’aturats.

Manel Alonso (ciutadà de Puçol)