EL DIT I LA LLUNA

Salutacions, ciutadans.

Vos presente a Toni, un amic a qui no conec.

Toni és una persona de l’entorn d’Esquerra Unida de Puçol que m’ha escrit un correu electrònic després de llegir l’article ‘Brian i els collons de la gladiadora políglota’. La missiva és atenta, raonada i digna, i tot això diu molt en favor del seu autor, qui precisa que m’escriu a títol individual i es mostra dialogant i disposat a oferir-me més informació.

No. No vaig a desvetllar ni la literalitat del correu electrònic, ni tampoc la identitat real de Toni (un nom fictici, com el lector ja haurà endevinat). El que vull és resumir alguna de les seues preocupacions, les que són comunes a tots els partits progressistes, i ampliar públicament la resposta que li he donat.

Sosté Toni que el sistema electoral perjudica les opcions minoritàries, que la participació política dels joves falla en general i que EU és una opció sensata i històrica a Puçol que es mereix un futur.

Compartisc les tres afirmacions. I per això li he dit que, com a votant, preferiria que no existira la candidatura municipal d’EU, ni la candidatura municipal d’Iniciativa, ni la candidatura municipal del Bloc.

EL PATRIOTISME DE LES SIGLES

Mentre no hi haja llistes obertes, jo defense la unitat d’acció de tota l’esquerra local que no siga PSOE. Però una unitat ben feta, no un “apaño”. Una unió basada en el convenciment, no en el fatalisme de la necessitat. Un acord que no es fonamente en una llista de mínims (i menys encara en un simple repartiment de llocs en una candidatura), sinó en un programa realista, pensat en clau estrictament local i elaborat des de baix.

Parle d’un pacte que repudie tòpics, demagògies, falses utopies i discursos políticament correctes. Una entesa que aparque els patriotismes de les sigles (els partits polítics, tots, són un instrument, no un objectiu en si mateix). Una coalició que supere etiquetes i exclusions (els d’ací, els d’allà; els rojos, els menys rojos ...). Una opció en la que ningú aspire a servir-se de la política per a viure d’ella, sinó que visca perquè la política siga útil a la gent.

En resum, una alternativa creïble, sobretot per als joves, i en la que ens puguem reconèixer, d’entrada, les 2.000 persones que fa 4 anys vam votar les candidatures municipals d’EU i Bloc i que ara estem condemnades a decidir entre una pluralitat d’opcions que no és més que una confessió col·lectiva de fracàs i “sálvese quien pueda”.

SOBRA TEMPS

Diu un proverbi xinés que quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit. A Puçol sembla que, mentre tots els qui estem a favor de les polítiques progressistes assenyalem l’Ajuntament per a portar-les a la pràctica, hi ha massa gent mirant al dit d’una acta de regidor. Una acta que, en cas de que l’esquerra no sume més que la dreta, no els servirà de res.

Cap de les coses que defense no es pot aconseguir de la nit al dia, ni inventant-se una etiqueta electoral dos mesos abans d’uns comicis, ni ressuscitant un partit ‘in extremis’, sinó treballant durant molt de temps. Just el que ens sobra. Temps per davant fins el 2015 perquè l’oportunitat de les pròximes eleccions locals, siga quin siga el resultat, ja està perduda. El festival d’errors d’uns i altres està massa a la vista.

Per això em quede amb l’esperança que este article em permeta seguir fent amics que no conec. Més gent pròxima a EU, Iniciativa, Bloc, o a cap d’estos partits, que senta la necessitat d’escriure i, potser després, passar també a l’acció. Els qui tenim ja unes quantes canes baix de la boina sempre els llegirem i els seguirem en l’aventura.

Gràcies, Toni, pel teu correu electrònic i molta sort el dia 22 de maig.