QUÈ ÉS PER A MI SER D'ESQUERRES ?

Salutacions, ciutadans

La pregunta que titula este article és ja un clàssic a Puçol. No fa massa es va convertir en hit de les xarxes socials del municipi. Però deixem ahí la cosa, fem punt i a part i tornem a plantejar l’interrogant sense malícies: Què és per a mi ser d’esquerres?.

Cabets infinitament més reputats que el meu, com el del gran José Luis Sampedro, porten temps donant pistes. Per això jo només gosaré opinar que ser d’esquerres, ara i ací, és no tindre una maleïda bona notícia que donar al personal.

Ser d’esquerres és saber que este sistema de rapinya institucionalitzada que defineix el capitalisme està enfonsant-se a la carrera, i que en la seua caiguda va a continuar fent moltíssim de mal als més dèbils, que no són altres que l’extensa classe mitjana en la que estem tots.

Ser d’esquerres és ser conscient que els nostres fills van a viure en molt pitjors condicions que nosaltres; que l’escàs benestar social acumulat en les últimes dècades està tocat de mort; que el consumisme ja no serveix ni per evadir-se.

Ser d’esquerres és tindre clar que la crisi ecològica va a esclatar amb una virulència temible; que no hi ha xenòfob capaç d’alçar un mur que frene els milions d’éssers humans abocats a la fam i la misèria en l’Àfrica subsahariana; que els Drets Humans seran poesia humorística quan la Xina esdevinga primera potencia mundial.

PICANT PEDRA, COM SEMPRE

Ser d’esquerres és no oblidar el silenciós extermini cultural i lingüístic al que són sotmesos desenes de pobles en este món (inclós, sí, el valencià); que l’educació, la cultura i el coneixement són les primeres víctimes en qualsevol crisi; i que ningú, ningú, ningú, no té la més repunyetera idea de fins on arribarà tot este desgavell o com eixir-se’n.

Per a mi, ser d’esquerres és tot això. I potser inclús alguna cosa més que em deixe en algun plec de la boina.

Tremendista ? Que cadascú es responga a si mateix. Jo, em qualsevol cas, em sent afortunat. No em presente a cap elecció i, en conseqüència, no haig de fer promeses d’impossible compliment. No estic obligat a donar cap falsa bona notícia.

Això sí, quan em pregunten ‘com estàs?’ la meua resposta és invariable: ‘Estic picant pedra, com sempre, però amb ganes de seguir donant guerra. És a dir, que estic bé’. Així que permeteu-me convidar-vos a lluitar, crear i construir poder popular escoltant els Obrint Pas !