UN POBLE EN LA MOTXILLA: EL SORTEIG I L'ADÉU

Salutacions, ciutadans

Ahí van unes rises, per no plorar.

Primer acte:

El 26 d’abril es va celebrar un ple extraordinari per a elegir a l’atzar els integrants de les meses electorals. És un tràmit tant avorrit com senzill, però la classe política ens va oferir un espectacle rocambolesc.

El cas és que, a l’hora de fer el sorteig, l’alcalde en funcions anava traient boletes amb un número des de dins d’un sobre fins a configurar una xifra de 4 dígits. Ara bé, siga per nervis, per ignorància o per una barreja de tot el sorteig es va haver de fer dos vegades entre rialles i un cert desmadre dels regidors.

La mà innocent de l’alcalde anava seleccionant les boletes però es va oblidar de tornar-les a ficar dins del sobre per a fer cadascuna de les noves tries. El resultat, està clar, no era vàlid i els mateixos regidors s’ho van pendre a risa. “S’ha de repetir. S’ha de repetir”, dia una veu, com en l’escola. D’ahí es va passar a organitzar un ambient de tertúlia de barra de bar, en el que parlava qui volia, sense demanar la paraula (atenció a la incontinència verbal de Lola), fins que algú va recordar que allò era un Ple, que els ciutadans ho estaven veient i que calia encendre el micro ! No direm que siga vergonyós, però sí patètic.

Ay Martí, Martí, pitjor que Epi i Blas: dins, fora; amunt, avall...

Si voleu vore el vídeo, són 8 minuts. Només per a matar el temps.

Segon acte:

Els plens municipals que ens ofereix la televisió local són una mina. Tres dies després del numeret del sorteig es va celebrar un altra sessió extraordinària. I esta si és de visió recomanada sempre i quan no tingueu l’estòmac sensible.

En este ple del dia 29 d’abril es tractava de que els partits digueren adéu a la legislatura, i les actuacions van estar a l’altura dels seus protagonistes. Plenes de tendresa.

El teatret comença en el minut 24 del vídeo i dura uns 12 minuts, la meitat dels quals els protagonitza Busto, que tenia ganes de xupar càmara i micro, repartir sabó i llançar a la seua ‘delfina’… “Adiós con el corazón / que con el alma no puedo./ Al despedirme de ti, / al despedirme me muero…”